Les mervalles naturals de Sud-àfrica
Ai, Sud-àfrica! Per a aquells que coneixen el país, només dir el seu nom els evoca emocions i visions barrejades en un calidoscopi: el cel blau clar, el sol sempre groc, les jacarandes de color lilós, els arbres de molts verds diferents i les exòtiques flors de mil colors durant tot l’any. I no oblidem la topografia i la fauna salvatge que hi ha al país. A Sud-àfrica o, per ser més precisos, a la República de Sud-àfrica, hi viuen 57 milions de persones, amb 5,8 milions a Johannesburg i 4,6 milions a Ciutat del Cap, les dues ciutats més grans del país.
Diuen que no és or tot el que lluu, i el mateix s’aplica a Sud-àfrica. No tot és fantàstic: es pot discutir llargament sobre la turbulenta història política del país, la miserable pobresa que hi ha, l’abandó de la infraestructura viària de Johannesburg i la insidiosa corrupció, la corrupció omnipresent.
Comencem, però, un any nou i positiu i, per tant, no ens fixarem en els fracassos humans, sinó que centrarem la nostra atenció en la bellesa natural de Sud-àfrica. Aquí també es pot parlar llargament de la diversa i abundant bellesa de tot el país, però en aquest article només comentarem la del Cap Occidental.
Al sud del país, a la punta d’Àfrica, on xoquen els oceans Índic i Atlàntic, hi ha Ciutat del Cap, a la província del Cap Occidental. Els dos primers europeus que van trepitjar terres sud-africanes van ser els dos navegants portuguesos Bartolomeu Dias i Vasco da Gama. Cent cinquanta anys després de l’arribada dels portuguesos, els holandesos van instal·lar un eix comercial al Cap Occidental i van ser els qui van plantar les primeres vinyes. No obstant això, van ser els colons francesos els qui van perfeccionar els vins.
És cert que un dels regnes naturals més rics i bells del sud d’Àfrica són les muntanyes del Cap Occidental. Les finques vinícoles i les majestuoses cases del Cap holandès estan situades al peu de les boniques muntanyes blaves de Drakenstein, Paarl, Franschhoek, Simonsberg i Stellenbosch, i les vinyes conreades en aquestes regions produeixen alguns dels millors vins del món.
Les fruites d’arbres de fulla caduca (pomes, peres, préssecs, prunes, nectarines, albercocs i alvocats) també creixen al Cap Occidental, i la meitat de les pomes cultivades a Sud-àfrica provenen de la regió de Ceres. Ceres (nom relacionat amb la deessa romana de la collita) és el lloc on creixen les pomes Granny Smith. Només hi ha uns quants llocs al món on creixen aquestes pomes: a Austràlia (origen), Ontario, el Canadà, l’estat de Washington i Ceres. Aquestes pomes són molt preuades perquè són les millors per fer pastissos de poma.
Pel que fa al paradís floral, és important saber que els humans no han intervingut en la riquesa florística de les muntanyes del Cap Occidental, tot ho ha fet la mare natura. La flora i les muntanyes, amb la seva sorprenent combinació de cims magnífics i rierols escumosos frescos, són insuperables a la Terra.
Aquesta regió és la llar del Regne Floral del Cap o Fynbos Biome. Els botànics han dividit el món en sis regnes botànics i el Cap n’és un. El Regne Floral del Cap és el més petit de tots els regnes vegetals, però té la concentració d’espècies més alta del món. El gènere Protea és, amb diferència, el més famós de tots.
Passant de fynbos a margarides, més al nord de la província, s’esdevé quelcom màgic de mitjan juliol a mitjan setembre. Al final de l’hivern arriba un dels esdeveniments primaverals més gloriosos del món: la flor silvestre del Cap o la imatge de les catifes de margarides de Namaqualand. Quan arriba la temporada de les flors, els turons queden esquitxats i envoltats d’espectaculars flors de tots colors. Milers de flors exploten en tots els colors imaginables. A finals de març és temporada de lliris. Després arriben les pluges i, al cap de tres setmanes, la vegetació arbustiva floreix amb onades de colors pastel. Els turistes que han tingut la sort de veure les flors en plena temporada diuen que els seus sentits s’han vist tan desbordats per aquella gran bellesa que s’han posat a plorar.
Un altre aspecte botànic a destacar és la planta autòctona del roibos, coneguda internacionalment com a Red Bush. La meravellosa infusió elaborada a partir d’aquest arbust és endèmica de la regió de Cederberg i és reconeguda a tot Sud-àfrica i al món per les seves potents qualitats, els seus beneficis per a la salut i el seu sabor deliciós.
Hi ha moltes més coses del Cap Occidental per explicar —els oceans amb els taurons blancs, els quilòmetres i quilòmetres de platges daurades i la vida salvatge, com ara els pingüins—, però les haurem d’explicar en un altre moment per poder tornar a les muntanyes.
Definitivament, no es pot escriure sobre el Cap sense esmentar la més famosa de totes les muntanyes sud-africanes: la muntanya de la Taula amb els seus assistents, el Cap de Lleó, el pic del Diable i els Dotze Apòstols. Aquesta zona al voltant de Camps Bay ofereix un munt de recorreguts i ascensions gratificants que varien en pendent i desafiament. Les muntanyes són zones d’oci i, en la majoria de casos, s’hi pot accedir per molts senders amagats. Són un paradís per als escaladors i els turistes de motxilla, i… t’estan esperant.
Per: Amelia S.
