Records d’un mercat medieval
L’agost ens va oferir la darrera oportunitat de gaudir d’un estiu que se n’anava de puntetes. Tot i que les nostres vacances ja formen part d’un passat evanescent, tots intentem tenir presents els millors records dels esdeveniments en què hem participat, els llocs que hem visitat o les persones que hem conegut…
Per tant, avui, parlant d’un record d’estiu, voldria compartir amb vosaltres la vida en un petit poble medieval de França. Fa molt de temps, en aquest petit refugi de pau anomenat Ségur-le-Château, els vescomtes de Llemotges —també vescomtes de Ségur— van crear un petit principat, on el seu darrer hereu, Enric IV, hi va passar només uns dies.
Tornant a temps més recents, els darrers anys del segle XX van ser testimonis d’una intensa activitat en aquest poble, ja que la majoria dels seus habitants i l’alcalde van voler recuperar la vida de l’indret, sobretot a l’estiu, per atraure el turisme. Amb aquest objectiu, van organitzar modestament un mercat el diumenge al matí on es podien comprar productes locals. Un dia fins i tot van transformar tot el poble en un llogaret medieval, amb el seu mercat, les seves cases típiques, el vescomte i la vescomtessa, carros, cavalls… I tothom qui ho volia podia lluir vestits medievals que havia d’idear i crear. L’entusiasme de la gent va donar lloc a un esdeveniment fantàstic.
El mercat, que sempre ha tingut lloc a l’esplanada amb ombra que hi ha al costat del riu a tocar del castell, va esdevenir al llarg dels anys un atractiu important per als estrangers, especialment per als turistes holandesos, alemanys i anglesos. Avui dia, el mercat encara se celebra sota els majestuosos plataners seculars i s’ha transformat en un lloc de pícnic els dilluns al vespre. Podeu portar el sopar o comprar menjar local a les diferents parades que hi ha. Tot passejant, podeu triar una truita a la brasa, una mica de formatge de cabra, vi rosat fresc, pa casolà, gelat de maduixa i, fins i tot, batut de gerds, mentre escolteu una bona banda de música. A més a més, quan comença a refrescar i les famílies se’n van cap a casa, és un plaer quedar-s’hi prenent una copa.
Però el més destacable de tot plegat és la celebració dels culs noirs. Aquesta raça porcina, que gairebé va desaparèixer dècades enrere, va ser salvada per un home apassionat que, amb altres entusiastes companys, va crear la respectada Confrérie des culs noirs. Per tal de donar a conèixer una carn tan delicada, van establir un dinar medieval on l’estrella és, per descomptat, aquest porc rosat i negre. En aquest dia tan especial, dos grans porcs són cuits a la brasa en una graella al més pur estil Enric IV per satisfer els paladars més exigents de centenars de convidats que han reservat el seu seient amb antelació. A més, el paisatge és tan adequat que, si un cavaller com Godefroy de Montmirail sortís del no-res, ningú no s’estranyaria.
Confrérie des culs noirs
Tot això, però, enguany només ha estat un record, ja que no s’ha fet res, ni celebració, ni festa ni beguda a última hora sota un cel estrellat… Desapareixeran aquests esdeveniments durant uns quants anys o per sempre? Ningú no ho sap del cert, però esperem que puguem gaudir d’un altre vespre d’estiu sota els grans plataners…
Rony, rony, rony! Som simpàtics, oi?
Per: Marrie-Pierre
